Un viatge fotogràfic cap a la pròpia visió – Capítol II: Entrenar la nostra mirada

Respor

“Respor: entre el respecte a l’autoritat del vell mestre i la por de ser objecte de la seva mirada amenaçadora”
Fotografia realitzada a la Ruta Urbana de femfotos durant La XI Fira Modernista de Terrassa.
Per Carme Fortià – 12 de maig del 2013

 

No fotografiem només el què veiem sinó el com ho veiem. La nostra visió de la realitat és completament subjectiva.

  • Quina és la història que volem que expliqui la fotografia? Quina narració s’amaga rere el joc de llums que captarem?
  • Quines veritats s’hi amaguen? O quines mentides? Potser volem que mostri un record que ens ha evocat i no la realitat en si mateixa. Qualsevol cosa és vàlida!

Sigui el que sigui, la nostra visió i la nostra intenció és el més important. Per a materialitzar-la, la càmera no és més que una eina, no ho oblidis, una eina que quan millor controlem, més ens ajudarà a crear aquella imatge que estem veient i imaginant en el nostre interior.

Quan comencem, el que més ens sol interessar és allò que més ens apassiona. En el meu cas, jo m’he anat deixant guiar inicialment per aquelles coses que sempre han despertat dins meu curiositat, un entusiasme i una creativitat singular: els petits detalls ocults en la natura i la vida urbana, així com les persones i els nens.

L’evolució transcorre des de les imatges que com a postals únicament deixen un testimoni dels llocs visitats o moments viscuts, fins a aquelles imatges que transmeten una història, una emoció, un sentiment. Connectar amb la nostra creativitat i les nostres emocions, saber impregnar-les en una imatge, fer que atreguin a altres persones i no només a nosaltres; per mi aquests són uns dels aprenentatges més importants del món de la fotografia, el que ens fa especials.

Potser ja ets un fotògraf experimentat, potser tota aquesta parafernàlia et sobra, potser ja en saps però vols provar noves coses, potser necessites una guia, o potser només estàs encuriosit. Sigui com sigui, m’agradaria deixar-te algunes pautes que he anat seguint i m’ajuden a crear la meva pròpia visió, que em permet reconèixer-la i així millorar-la, perfeccionar-la, una cosa que encara avui faig i crec que seguiré fent durant la resta de la meva vida fotogràfica.

  1. Quan surtis tant amb com sense càmera busca en la realitat que t’envolta quelcom que t’emocioni, que et faci riure o plorar, que et desperti la curiositat. Dispara amb la teva pròpia mirada interior i connecta també amb tu mateix.
  2. Quan ho veus… et giraries i li diries al teu company, “ei mira això!”  ? Aquestes són les coses que has de captar, aquelles que pel que sigui, voldries que altres persones veiessin.
  3. Un cop les tinguis localitzades, pensa en què et desperten, per què han estat importants per tu, què els fa especials segons la teva pròpia mirada. Pren-ne consciència.
  4. En definitiva, entrena la teva mirada interior 😉
Tic Tac

“Tic Tac” ens anuncia el pas del temps en els colors càlids dels bons moments que es deixen enrere i d’aquells millors que han d’arribar. Fotografia realitzada en la preparació de la Ruta Blava a Sant Pol de Mar de femfotos.
Per Carme Fortià – 10 de febrer del 2013.

Carme Fortià

Aquest article ha estat inspirat en les directrius del fotògraf David duChemin, en els diferents llibres que he anat llegint. Ja us n’he parlat algun cop, i ho seguiré fent, n’estic segura!

Once you get used to the motions
christina aguilera weight loss How to Get Into the Fashion Industry

About Apple Bottoms Jeans
snooki weight lossFashion Tips For The Melbourne Cup

Comments are closed.